1.4.17

         Abril de 2017                        


           Dissabte 1 d'abril                Kayenta  -   Bluff       126 km   /  4801 km



























                           Diumenge 2 d'abril       Bluff -   Cortez       242  km  /  5043 km





















                                             Dilluns 3 d'abril      Cortez - Chindle        321km  /  5364 km



Avui camí cap a Chinle, abans una parada a Four Corners Monument. És un indret on els límits de 4 estats formen 4 angles rectes : Colorado, Utah, Arizona i New Mexico. Mireu a dalt tenim, cadascú, els peus sobre dos estats.



El lloc és corregut, sobretot a l'estiu. Avui plou, fa un vent fort i si a l'estiu es forma cues per fer tots tipus de fotografies amb un temps limitat, avui sem sols al mig de la plaça envoltada de camins fangós.



Aquest escrit conta la història del "Four Corners" des de 1868 fins a 1992 quan va ser realitzat la placa de bronze envoltada de les nostres sabates en la primera foto.



La carretera es transforma en un "scenic roadway" entre Mexican Water i Round Rock. Apareixen a la manera d'iceberg  aquestes formacions rocoses.



 A partir de Chinle podeu triar dos recorreguts d'interés: el  North Rim Drive amb aquesta vista des de Ledge Ruin Overlook.



              o el  South Rim Drive, com aquesta vista de ruines des de Spider Rock Overlook



 Un dels punts interessants del final del South Rim Drive són aquestes torres bessones vistes des de la vora del canyó. Great !



   Mirant les ruines de la paret en el South Rim una pregunta: com podien viure els homes i les dones dins aquests indrets tan perillosos. Belleu hi havia una mena de balcó que s'ha enfonsat al llarg del temps.



    Cal mirar amb atenció i posa l'objectiu com a màxim per veure aquestes ruines.



 Sovint les carreteres que van a cases particulars, sovint petites explotacions d'indis, són de terra, en mal estat  després cada pluja.


          Els canyons de Chelly ( Chinle ) han tingut i sembla que tenen encara una vida  agricola.



 El canyó sud potser tancat o més obert, i si no té la fama del Grand Canyon, és una visita molt interessant.



             Al llarg del Rim Sud  artesans i uns artistes exposen obres i treballs d'inspirations Navajo.



                              Dimarts  4 d'avril          Chinle - Show Low    236 km /    5600 km


La carretera entre Chinle i Show Low traversa zones semi desertiques per acabar per paisatges recordant la vegetació de muntanya mediterrània. Fem una parada a Holbrook al costat d'un Motel que convida a passar la nit  "in a wigwam".


                         Dimecres 5 d'abril     Show  Low - Phoenix        336 km  /  5936 km


Matinada entre boscos molt bonics després de Show Low cap a Payson. Fa més d'una setmana que viatgem entre 1500 m i 2500 m,  comencem a baixar fins a 450 m. La temperatura canvia, la vegetació també. Cactus de més en més alts. Com aquest davant el MIM.



El MIM és el Musical Instrument Museum de Phoenix, un museu amb uns 10 000 instruments presentats  d'una manera que captiva cada visitant.



El MIM no és un museu, és molt més qu'això. És un palau dedicat a la descobert dels instruments o de la música arreu del món, encara que no hi havia res dedicat als Països catalans.



    Tornem a sentir instruments  coneguts a Armènia com el Duduk, flauta feta amb fusta d'abricoter.



    Quan toca un grup de l'orquestra s'encèn el llum per localitzar els músics concernits, realment ben fet.


 Quan nos apropem d'un grup d'instruments podem sentir dins els auriculars els instruments i veure els músics o cantants, amb repertoris diferents. Caldria més d'una jornada per escoltar cada grup.


     Dels Estats Units podem sentir diferents pobles americans i estils com el blues, soul , country.....



    Per tenir una idea de la diversitat geografica dels instruments presentats al MIM de Phoenix.


                            Dijous 6 d'abril      Phoenix      0  km / 5936 km


     Passejada al centre de Phoenix, aprofitant d'un bitllet d'autobús / tranvia vàlid durant tot un dia.



 Aquí St Mary's Basilica, però no hi ha edificis antics, la ciutat de Phoenix va ser fondada l'any 1868.



                    Un dels edificis més antics de Phoenix al mig de torres de vidra i de formigó



     Civic Space Park  al costat del Terminal Valley Metro amb una xarxa  com escapada d'una barca.



                          Davant de l'Ajuntament de Phoenix un pal indica les ciutats agermanades.



    Degut potser a la nostalgia de cubans, una pintura recordant La Habana amb el castell dels tres reis del Morro,  a prop del centre de Phoenix.



                                                Uns colors dins el cel d'abril de Phoenix.



    La universitat d'Arizona té edificis escampats en tot el centre ciutat al mig d'altres no universitaris.




                   Divendres 7 d'abril         Phoenix  - Deming         547 km /  6483 km


   La família nos deixa després de dues setmanes compardides entre meu, cel blau, canyons i àpats.









                     Dissabte 8 d'abril             Deming -  Fort Stockton        566 km /  7049 km










                  Diumenge 9  d'abril         Fort  Stockton - Bandera               471 km / 7520 km
























                     Dilluns 10 d'abril   Bandera - Bastrop                250 km /  7770 km


                   Avui comencem una visita de San Antonio per el conegut siti d'Alamo.



                       Entrada de l'església d'Alamo, al nord de la ciutat de San Antonio.



                          Ruines, reconstitucions i elements encara visibles d'Alamo.



Reconstitució de la famosa batalla d'Alamo, belleu una representació que va inspirar la pel.licula amb John Weyne. He precisat l'entrada de l'església, que heu vist més amunt.



               Aquí la descripció del Alamo el 1836, menys elaborat que la maqueta vista més amunt.



       Dins la botiga de records de l'Alamo trobem aquestes piruletes que integren un escorpí.



              Al centre de la ciutat de San Antonio podem passejar dels dos costats dels canals.



   Vet aquí el circuit del " River Walk"que permet d'escapar, parcialment, a la calor de San Antonio.



                Aquesta passejada a prop del canals refresca molt, sobretot que caminem sota els arbres.



  La Villita és un conjunt de cases, botigues i cafès, recordant el centre historic de la ciutat de San Antonio



        Petites barquetes silencioses permeten als turistes de descobrir San Antonio des dels canals.


                             Dimarts 11 d'abril            Bastrop -  Jennings       253 km    /  8023 km


 Després de San Antonio els arbres grans apareixen souvint com aquests roures, amb fullam perenne.



  No puc silenciar la presencia d'aquest petit vehicle dels correus americans. Cada dia circula, excepte el diumenge.



    Aquesta vegetació que penja als arbres, s'en diu "molsa espanyola". Enpodem veure sovint a prop de la costa del Golf del Mèxic.


Al capvespre a ( vora de ) casa d'una família texana, les plujes seran menys fortes que previstes.


Dimecres 12 d'abril                     Swenny - Jennings           407 km / 8430 km


Per tal d'evitar  la ciutat d'Houston i el seu trànsit anem cap a la costat amb fàbriques i refineries escampades sobre quilòmetres.


A partir de Surfside Beach, la 3005, anomenada també la Bluewater Highway, és més tranquil.la, de cada costat cases sobre puntals, cal preveure  les incerteses climatiques.




   Entre el terreny i el primer nivell habitable de les cases són uns 3 a 4 metres, n'hi haurà  prou ?



  A vegades la banda de terra s'esborra i circulem sobre un llarg pont sobre San Luis Pass, a l'esquerra West Bay i a la dreta el Golf del Mèxic


               Parem una estoneta abans de Galveston, estació balnearia bastant agradable.



   Per continuar al llarg de la costa cap a l'est, nos cal prendre un ferri que nos portarà de Galveston a Port Bolivar.


   Un xic de navagació, amb un passatge de franc, nos recorda durant uns moments vitales cap al Sud del continent.



   Deixem a la sortida del port de Galveston,  Seawolf Park, memòrial d'un error durant la segona guerra mundial.


   Durant la travessia, un núvol de gavines dibuixa a la pupa del vaixell un ballet sonor.


                       Cap a Beaumont, l'extracció de gas o petroli fa part del paisatge.



                        Pont de la 124,   impressionnant com els de Noruega.

                                   
               Dijous 13 d'abril    Jennings - Nova-Orleans            344 km   /  8774  km


 Entre Lafayette i Baton Rouge l'autopista és un llarg pont de 40 km sobre l'Atchafalaya Basin Swamp, una mena de  bayou o braç de riu d'aigua  quasi estacade.



    Vista de l'autopista entre Lafayette i Baton Rouge, no hi ha cap sortida possible d'aquests ponts.



   Pugem a dalt del dic després de Plaquemine i trobem el Mississipi ben estret com l'Ebre o el Roine.



         Moltes cases tradicionals tenen una galeria per tal de tenir sempre les finestres obagues, com la de la plantació Laura, que visitem aquest matí a uns centenars de metres del Mississipi, entre Baton Rouge i Nova Orleans.



   L'ombra dels arbres grans permetia durant la temporada estival a la casa de protegir-se d'un sol fort.



                       Un ventall de la música de la Louisina en la botiga de la plantació.



             Al davant de la casa un passeig d'arbres facilitava l'arribada d'aire des del Mississipi.



                               Vista cap a l'exterior de la casa dels amos



Els pilars de la casa eren fets de maons buits per tal d'absorbir l'humitat. Els esclaus empraven tecniques  d'Àfrica per la realitzacions de maons.



          L'arbre genealògic dels amos contrasta molt amb el llistat dels esclaus presentat més lluny.



                         El despatx per negociar, sovint la feina de les dones d'aquesta casa.



         Malgrat un incendi d'origen elèctric, s'havia pogut salvar la majoria dels mobles de la casa.



  Les cuines de la plantació podien preparar fins a 350 àpats pels esclaus iels altres personals fins als amos, no hi havia cuina dins la casa vista abans.



                     Vet aquí la planta  anyil que permet de fabricar la tinta o color " indi ".



 El codi "noir" va ser en vigor més d'un segle en Louisiana, les esclaus a la diferència d'altres territoris, podien, durant el període no productiu de desembre fins a març,  ser assalariats a fora  del lloc on eren empadronats,  és a dir de la casa dels amos.



                Les persones esclaves eren senyalades i preuades segon l'edat i el rendiment possible.



  Sabem com es planta la canya de sucre, com un pal, allargat a terra, les arrels agafen sota els nusos.


                            Divendres 14 d'abril                     Nova Orleans        0    km  /   8774 km


Agafem el bus n°94 i el tramvia ( Street Car) n°48, nos portaran al French District. 




Musical Legends Park al Café Beignet del carrer Bourbon sembla animat del matí a la nit.



   Vet aquí, a força d'importar vins de Bordeus (Bordeaux), com acabem d'escriure "fais dodo".



     Aquesta senyora tocava i cantava molt bé amb l'ajuda del grup de músics que l'accompanyava.



                                  El Carrer Chartres, no gaire lluny de la plaça Jackson



 És divendres sant, al peu de la catedral Sant Louis, molta gent i un grup de noies amb monyó ben fet.



    Quan els originals i reals vaixells vapor de rodes  recorden unes imatges dels còmics de Lucky Luke o de les pel.lícules de l'oest.



 Amics de Tolosa del Llenguadoc, tranquils trobareu la vostra parada /estació de tramvia a Nova Orleans situada entre el centre ciutat i el Mississipi.



Carrer Royal, aquest grup va tocar durant hores. Com aquest, ja al matí dins els carrers del barri Francés podeu disfrutar d'un ambient musical.
.


   Vet aquï el nom de l'avinguda on tenim el càmping a la Nova Orleans, és veritat, cap mentida !


                  Dissabte15 d'abril                   Nova Orleans -Daphne          251km   /  9025km


   Entrant a l'Estat del Mississipi des de la Louisiana, nos aturem al primer "Tourist Center". Ho vaig dir més d'una vegada, aquests centres són ben cuidats. Aquí, a l'entrada, demano si la connexió WI-FI és lliure. Em contesten que sí i em conviden dins la sala del costa, per m'instal.lar amb el meu ordinador. Quina sala !



                     Després veig que hi ha una altra sala. Quines sales pels turistes !

   

    L'Estat del Mississipi té poques costes sobre el Golf de Mèxic, al llarg de la carretera 90 podeu gaudir d'un platja llarga,  llarga.....



   Amb un preu mitjà de 1,50 € cada dia tenim aquesta enciam fresca de Mèxic o dels Estats Units.


           Diumenge16 d'abril         Daphne - Crawfordville             454 km / 9479 km                

              
        Després d'entrar dins l'Estat de Florida nos assumer dins un centre d'informació turística



      Travessem pobles i ciutats amb carrers amb referències al País basc i també........Andorra !



     El nombre de ponts sobre braços de mar és impressionant, seguim principalment la carretera n°98.



 Parem per menjar a vora de mar, l'aigua no té el color de les aigües del Mississipi, ja són més verdes.



  Poca gent dins l'aigua, hi posaré dos peus, ben fresqueta al començament, bona després d'un moment.



           Onades del Golf del Mèxic, a Mexico Beach, un xic fortes i una sorra fina com la farina !



                                              La carretera és agradable




            Sovint tenin el Golf del Mèxic a la dreta i uns estanys oberts al mar a l'esquerra.



Amb una alternància regular deixem la costa a Medart per continuar cap a Crawfordville.


                     Dilluns 17 d'abril      Crawfordville - Brooksville        329 km  /  9808 km


                   Carretera costat interior est de la Florida, continuem sobre la n°98 fins a Brooksville.


        Dimarts 18 d'avril           Brooksville -   Punta Gorda      293  km /  10101 km



Avui baixem al Sud, passem Tampa i nos aturem a la "Public Library" de Bradenton al sud de Tampa.
A l'entrada, presentació de moda, per exemple, aquest vestit d'un valor que no passa 1€ !



Com cada any la biblioteca pública de Bradenton organitza una presentació de moda, només amb material per reciclar.  És el quart any que l'organitzen, bona idea també per fer entrar la gent en el món dels lliobres !



Continuem cap a Anna Maria Island on comença tot un enfila d'elles liages entre elles per una carretera. Menjarem a vora mar, mireu quina vista que tenim, amb esquirols com animadors.



            Parem a la tarda a les platges de Sarasota, la gent està avisada dels perills que corren.



                          Poca gent però és un dia feiner aquesta dimarts 18 d'abril.



       Uns escrits a les platges recorden que les platges també van fer part de la discriminació racial.



           Per sort i per sobretot degut a la mobilització de la gent, això és ara història.....


               Dimecres 19 d'abril      Punta Gorda - Midway Big Cipres     206 km   /   10307 km












             Dijous 20 d'abril        Midway Big Cipres  -  Flamingo      183 km / 10489 km


   De bon matí anem a veure l'estany davant del nostre furgó i trobem un veí de moment ben quiet.



Entre l'Administració del Park o dels Parks i la nova Administration, les relacions no seran quietes.



      Aquesta zona dels Everglades té encara una població de natius que intenten participar al turisme.



   L' ocellet ben vermellet s'ha posat davant de nosaltres i nos mirava giran el cap d'un costat a l'altre.













                          Divendres 21 d'avril    Flamingo - Key West     297 km  /  10786 km


Després d'una nit agitada a Flamingo per esquadrons de mosquits, anem cap a Royal Palm per passejar-nos sobre el Anhinga Trail.



És un recorregut que permet veure un munt d'animaux i ..



                                        ...... insectes.




   Podem veure al.ligators mig amagats dins l'herba...



           ocells que nos ensenyen els més bonics vestits entrgats per la natura.



   També hi ha al.ligadors que no voldria tenir més a prop, quines dents !



                         Els al.ligators semblen descansar durant aquesta matinada.



   Malgrat tots els predadors, veig tan peixos que les aigües semblen les d'un aquari amb una forta densitat de peixos.



                               Les tortugues no falten dins aquestes aigües quietes



De seguit després d'Everglades, uns 60 km, girem a la dreta per anar cap a Key West. Cal mirar un atles per entendre bé la posició d'aquesta ciutat. Passem sobre una carretera feta de ponts enllaçant illes petites o mijanes, un enfilall d'illes on al final  sembla que ets més sobre un iot que un furgó.



Malgrat un cel cobert, l'aigua del mar té el color maragda com sobre les postals o els cartells de publicitat.



No podiem venir a Key West sense fer una visita a la casa d'Ernest Hemingway, adquirida l'any 1931.



   Dins una caseta al costat de la vila el despatx de l'escriptor. Havia fet un pont entre la cambra i el seu despatx. La maquina d'escriure va acompanyar l'Ernest Hemingway a Espanya quan hi feia de periodista.


            La ciutat de Key West té un encant tropical ben agradable i els bars no hi falten.



Haviem previst un aparcament al sud de la ciutat, però un lloc tranquil a prop de la "Public Library" nos permetrà de passar una nit ben quieta.


                    Dissabte 22 d'abril      Key West   - Homestead / Florida City  216 km /  11002 km


      A la punta de la carretera hi ha Key West, a la punta de Key West, hi ha el fort Zachary Taylor.



        Durant la guerra civil americana, el fort Zachary Taylor va quedar al poder dels Unionistes.



             El senyor Howard va buscar uns "tresors", molts de l'època de la guerra civil americana.



 A la punta del fort Zachary Taylor hi ha una platja. A la dreta d'aquesta, l'Oceà Atlantic i a l'esquerra el Golf del Mèxic, no podiem anar més lluny, només el mar, i lluny al davant  Cuba.



          A la punta de Key West unes indicacions de distàncies:  l'Havana 170 km..........


       Diumenge  23 d'abril    Homestead / Florida City - Satellite Beach     380 km /11382 km


   Aquest matí tempesta de pluja tropical durant més de 150 km a la sortida de Miami, amb poca visibilitat. No sé que tenia la pluja, però una part de la pintura del teulat i del davant del furgó va marxar !!!


No és que la foto sigui moguda, és que la visibilitat era reduïda sobre l'I-95 entre Miami i Fort Pierce.


                  Dilluns 24 d'abril           km  /   km